Petites postals per a Grupeco, 36

Inici Fòrums Petites postals per a Grupeco del Príncep de les milotxes Petites postals per a Grupeco, 36

Etiquetat: 

El tema conté 0 respostes, té 1 opinió , i s'ha actualitzat per última vegada el  Javi Moles fa 2 anys.

S'està mostrant 1 entrada (d'un total de 1)
  • Autor
    Entrades
  • #7323

    Javi Moles
    Gestor de comptes

    Petites postals per a Grupeco, 36

    Nit i dia

    De matinada, he sentit el caure d’una gota d’aigua sobre una caixa de cartró al celobert.

    Era de nit i no se m’havia dormit el braç com ho ha fet en dies passats. El somni un que sempre és repeteix aleatori: ” tinc examen de sociologia i no he tingut temps de preparar-me’l “. La causa sempre era, en aquells anys, que no m’acostava a les classes per causa de la pluja.

    Aleshores anava a la Universitat amb motocicleta i si plovia restava a casa. Perdia els apunts. Pensava que algun company me’ls passaria i això no mai ocorria.

    Així i tot vaig superar totes les proves i anys més tard les oposicions: recorde l’encerrona en un dia de cel blau i esplèndid a la ciutat de Barcelona; vaig sorprendre el tribunal amb l’etnometologia americana de Harold Garfinkel durant 55 minuts.
    I així, sense saber-ho, s’inicià aquella drecera que em portà al temps assolellat del teu viure.

    La nit, la pluja i els somnis d’abans que tornen a sorgir d’aquesta caixa blanca que és la ment.

    Ara, ja de dia, ennuvolat i gris, te m’acostes sigilosa amb el teu amor fet record i perfum.

    T’inspire: tots els temors, els boscos d’argelagues i esbarzers esdevenen móres i una cadència lenta, amigable que em rescabala; han construït el llogaret per on la meua ànima encara vagareja i s’hi refugia.

    Creus que saps tantes coses de la vida i te n’adones d’aquesta falsedat, car ella es presenta com regal. I és que vull dir-te que els records, paraules fetes carn, neven sempre eterns en mi: no mai moriran.

S'està mostrant 1 entrada (d'un total de 1)

Heu d'iniciar sessió per repondre a aquest tema.