Petites postals per a Grupeco, 50

El pont

Conversa entre una mare i un fill.

Mira estimat, tu bé que ho saps, com de complex és manifestar les nostres preocupacions, tenir cura dels altres.

Vivim envoltats de prejudicis, i desconeixem el profund silenci on els altres floreixen.

Quan ella vindrà del treball, tu la miraràs.
Simplement has de mantenir-te callat, però obert.
T’acostaràs i faràs per abraçar-la.
En silenci, no has de dir, ni fer res, tan sols sentir-la, mirar-la.
Oblida’t de tot, del passat, del dit i ocorregut.

Posem per cas que t’evitara…

Acceptaràs la seua llibertat, respecta-la amb tendresa…
I això és tot. Allò que importa és simple, senzill, humil.

Vet aquí l’amor, aqueixa acceptació que fa lliure l’altre, un sentiment que nodreix i respecta, l’alga solitària que en la mar profunda i salada sempre sura…

És un cicle sagrat.
Tin fe.
Any rere any sempre s’acosta una nova primavera.